Resurrecció.

   Versos perduts 
        dintre un calaix,

 d’un escriptori oblidat, 

                                            vell i polsós,

hàbitat d’aranyes

             i de corcons

 on mai ningú no hi buscarà

                           retalls sembrats al verge blanc,                                              

       mossos sentits de plaer i dol
              cridant en silenci allò més humà,

                anhelant la llum des del fosc!

Se'n fuig el temps?

  Comença este bloc a prendre forma. He decidit que necessite Cassiopea, la tortuga, per tal d’acompanyar-me en esta aventura que tractarà d’oblidar els homes grisos que em van convèncer del preu que tenen els minuts i els segons.

  Res millor que els seus consells per tal de  recuperar i fruir d’eixe temps que ens havien segrestat sense alternativa. Per tornar a donar-li el lloc que li pertany a la imaginació. Per tornar a enllestir unes paraules amb altres, fabricant entretingudes històries i ordenant pensaments rebolicats. Per tornar a ser aquell xiquet, o xiqueta, que, amb tot el temps del món a la meua disposició, de sobte, em desaparegué.

  I per si no el pogués recuperar, de moment colonitzaré, almenys, un d’aquests espais virtuals. Per compartir el meu temps perdut amb qui encara dispose de temps que perdre amb este Momo que puc ser jo.