M’agrada escriure. Des de
ben xicotet m’ha agradat escriure, tant a l’escola, quan ens ho manava la
mestra, com a casa per iniciativa pròpia. Guarde encara llibretes amb redolins
i rimes de l’estil “el sol brilla, però no és una perilla”. I, mentre gran part
de la humanitat, per no dir tota, evoluciona, jo semble haver-me quedat immers
en aquella etapa amb la qual jugar amb les paraules era suficient per a omplir
el temps. I què bé que m’ho passe!
Que m’agrade fer-ho no vol
dir que ho faça bé. De fet, quasi mai estic content amb el resultat de cada
poema o relat, mantenint-se aquests en un estat constant d’acabament que no
finalitza fins que es publica. I ni així: els dos ja publicats ací han sofert
diverses modificacions en els pocs dies que tenen. No paren de demanar-me, per
favor, que els deixe estar! Però sempre acabe trobant-los alguna paraula o
frase susceptible de millorar.
El contingut del bloc
estarà compost per poemes, relats, microrrelats
i altres reflexions, tot elaborat per mi. Tractaré també d’incloure fotografies
pròpies en la mesura del possible, així com algun dibuix si em neix la
inspiració o si no li trobe possible foto al text (si, també m’ha agradat
dibuixar des de ben menut, però vaig abandonar l’afició de fer-ho sovint quan
la meua imaginació quedà enclaustrada en un bucle degut
a la manca de recursos creatius).
Si bé fa temps que
m’agrada escriure, ben pocs escrits meus han vist la llum. Els primers poemes
públicament exposats van ser publicats en El Runar (publicació Benissera
gratuïta depenent de l’associació que du el mateix nom), entre 1998 i 2001; un
total de dotze poemes, onze en valencià i un en castellà. Això va ser el
començament, i, malgrat haver semblat també l’acabament, la producció posterior
(si bé no massa exhaustiva), no ha parat mai. Principalment en valencià, però
també en castellà. Sense manies. De fet em resulta més senzill fer-ho en
castellà, donat que és així com vaig rebre l’educació obligatòria.
L’últim trimestre de l’any
2013 vaig topar casualment amb el concurs de microrrelats
Relatos en Cadena, organitzat per la cadena
SER junt amb Escuela de Escritores. Per mi va ser com retornar a
l’escola, quan la mestra de llengua castellana ens manava la típica redacció,
narració, diàleg o poesia, per l’endemà. I des d’aleshores (i fins a la
recentment acabada edició del 2015), he esperat amb entusiasme cada frase amb
què m’obligaven a començar el relat, rebent en gener del 2014 l’enorme
satisfacció pel fet que elegiren un dels meus microrrelats
com a finalista setmanal. Més que pagat!
Amb el cuquet d’este concurs i desitjant veure més creacions
meues publicades, finalistes, o (millor encara) guanyadores, em vaig dedicar a
participar en uns quants concursos sense l’èxit esperat. Un concurs de poesia
eròtica organitzat per l’Associació de Relataires
en català el 2014 em va animar a enviar un poema que es publicà en el llibre
Traços de desig: abans de publicar-se em demanaren fer-me soci (o no recorde ja
quin requisit era), i, com que no vaig fer cas, pensava que no el publicarien.
Finalment ho feren.
També m’han publicat
alguns microrrelats en altres concursos als
quals he descobert (en haver participat) que, només pel fet d’enviar-lo, seràs
publicat. És una manera de què algú es beneficie a canvi del fet que els
compradors de la recopilació siguen bàsica
i únicament els centenars d’autors participants. Pèssims escrits els que vaig
enviar...
A la tardor de 2014 sis
poemes són publicats, junt amb altres artistes locals, al Franzine Fanzine (espai virtual benisser amb bon
gust, dirigit a promoure la cultura del poble).
Enguany (2015) només
m’he mantés
actiu en el de ReC, on no he tingut la sort
de l’any passat. Però major ha segut la sort de topar-me amb este concurs que, alhora que m’obliga treballar
la imaginació, em recorda aquella etapa de l'E.G.B., i m’agrada. Avui dia estic
en espera de resolució del IV Concurs de Microrrelatos
del Museo de la palabra, amb un premi important, i que hauria
d'haver-se lliurat en esta primavera que
acabem de deixar enrere. Complicat sí, però a saber!
I com que la temporada
dels Relatos en Cadena també s’ha acabat, però el cabet no s’està quiet ni un
moment, d’entre algunes idees que em rondaven pel cap, la d’este bloc és la que
finalment ha quallat.
Sigues benvingut o benvinguda, i espere que
t’agrade...
