Extremidad autónoma.
Sin
saber por qué, le di un puñetazo y se calló. Me lo estaba pidiendo un sutil
microcosmos de mensajes subliminales camuflados entre la incesante manía de
verbalizar sus pensamientos antes de razonarlos.
La caudalosa sangre, que manaba por esos
recién agrietados labios que su propia lengua lamía tratando de cicatrizar
cuanto antes, ensangrentó tanto su blanca dentadura como mis efectivos
nudillos.
Si esa
boca infatigable y ese cerebro que parece ausente no cambian de actitud,
pediré a mi querida siniestra que corte a la altura de túnel carpiano para
independizarme con mis tres mosqueteros, mi gordo y mi flaco.
Descansaré,
aunque todos nos desangremos.
[enviat la setmana 14 a Relatos en Cadena - 2014 - 2015]
I com no és massa costós, ompli més, i tenim
l’extraordinària ferramenta que és softcatalà (per resoldre’m els dubtes) en
avant afegiré la traducció dels microrrelats que vaja plantant en este
bloc-bancalet.
Extremitat autònoma.
Sense saber per què, li vaig pegar una punyada
i va callar. M'ho estava demanant un subtil microcosmos de missatges
subliminals camuflats entre la incessant mania de verbalitzar els seus
pensaments abans de raonar-los.
La cabalosa sang, que rajava per aqueixos
recentment esquerdats llavis que la seua pròpia llengua llepava tractant de
cicatritzar com més prompte millor, va ensagnar tant la seua blanca
dentadura com els meus efectius artells.
Si eixa boca infatigable i este cervell
que sembla absent no canvien d'actitud, demanaré a la meua benvolguda sinistra
que talle a l'altura de túnel carpià per a independitzar-me amb els meus tres
mosqueters, el meu gros i el meu flac.
Descansaré, encara que tots ens dessagnem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada