Etiquetes

dijous, 20 d’agost del 2015

El amo del mundo.



Se durmió soñando que él también podía volar. Que podía acariciar las nubes y desafiar al viento. Planear por llanos y laderas, alcanzar altas cimas y posarse sobre los ríos. Descender sobre sus aguas.  
Que era capaz de realizar las acrobacias más inauditas y arriesgadas con solo imaginarlas.
Soñó que era el dueño de su sueño. Y decidió no despertar. 

[enviat a Relatos en Cadena - setmana 8 - 2013 / 2014]


L'amo del (seu) món.


Es va dormir somiant que ell també podia volar. Que podia acariciar els núvols i desafiar al vent. Planejar per plans i vessants, aconseguir alts cims i posar-se sobre els rius. Descendir sobre les seues aigües.
Que era capaç de realitzar les acrobàcies més inaudites i arriscades solament imaginant-les.
Va somiar que era l'amo del seu somni. I va decidir no despertar.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Soterrat pel fum...



Soterrat pel fum,
algun dia patiré
com qui he estimat,
les llàgrimes que li han caigut.

------------------------

                     La canalla s’ha perdut
                      carrers amunt, que s’ha fet gran,
                            i apunten monstres carregats
                             del que no hi era (o creiem lluny).

                                                               Valents forats
té la vella senda!!!

                     Aquells carrers s’han fet estrets,
                                              perquè hem crescut.
                Els vells carrers
                                    nostres,
                                      jo
                             i tu.

                                                               Valents forats
                                                                 de negra renda.