Etiquetes

divendres, 17 de juliol del 2015

Presentació.



 

                M’agrada escriure. Des de ben xicotet m’ha agradat escriure, tant a l’escola, quan ens ho manava la mestra, com a casa per iniciativa pròpia. Guarde encara llibretes amb redolins i rimes de l’estil “el sol brilla, però no és una perilla”. I, mentre gran part de la humanitat, per no dir tota, evoluciona, jo semble haver-me quedat immers en aquella etapa amb la qual jugar amb les paraules era suficient per a omplir el temps. I què bé que m’ho passe!

                Que m’agrade fer-ho no vol dir que ho faça bé. De fet, quasi mai estic content amb el resultat de cada poema o relat, mantenint-se aquests en un estat constant d’acabament que no finalitza fins que es publica. I ni així: els dos ja publicats ací han sofert diverses modificacions en els pocs dies que tenen. No paren de demanar-me, per favor, que els deixe estar! Però sempre acabe trobant-los alguna paraula o frase susceptible de millorar.

                El contingut del bloc estarà compost per poemes, relats, microrrelats i altres reflexions, tot elaborat per mi. Tractaré també d’incloure fotografies pròpies en la mesura del possible, així com algun dibuix si em neix la inspiració o si no li trobe possible foto al text (si, també m’ha agradat dibuixar des de ben menut, però vaig abandonar l’afició de fer-ho sovint quan la meua imaginació quedà enclaustrada en un bucle degut a la manca de recursos creatius).

                Si bé fa temps que m’agrada escriure, ben pocs escrits meus han vist la llum. Els primers poemes públicament exposats van ser publicats en El Runar (publicació Benissera gratuïta depenent de l’associació que du el mateix nom), entre 1998 i 2001; un total de dotze poemes, onze en valencià i un en castellà. Això va ser el començament, i, malgrat haver semblat també l’acabament, la producció posterior (si bé no massa exhaustiva), no ha parat mai. Principalment en valencià, però també en castellà. Sense manies. De fet em resulta més senzill fer-ho en castellà, donat que és així com vaig rebre l’educació obligatòria.

                L’últim trimestre de l’any 2013 vaig topar casualment amb el concurs de microrrelats Relatos en Cadena, organitzat per la cadena SER junt amb Escuela de Escritores. Per mi va ser com retornar a l’escola, quan la mestra de llengua castellana ens manava la típica redacció, narració, diàleg o poesia, per l’endemà. I des d’aleshores (i fins a la recentment acabada edició del 2015), he esperat amb entusiasme cada frase amb què m’obligaven a començar el relat, rebent en gener del 2014 l’enorme satisfacció pel fet que elegiren un dels meus microrrelats com a finalista setmanal. Més que pagat!

                Amb el cuquet d’este concurs i desitjant veure més creacions meues publicades, finalistes, o (millor encara) guanyadores, em vaig dedicar a participar en uns quants concursos sense l’èxit esperat. Un concurs de poesia eròtica organitzat per l’Associació de Relataires en català el 2014 em va animar a enviar un poema que es publicà en el llibre Traços de desig: abans de publicar-se em demanaren fer-me soci (o no recorde ja quin requisit era), i, com que no vaig fer cas, pensava que no el publicarien. Finalment ho feren.

                També m’han publicat alguns microrrelats en altres concursos als quals he descobert (en haver participat) que, només pel fet d’enviar-lo, seràs publicat. És una manera de què algú es beneficie a canvi del fet que els compradors de la recopilació siguen bàsica i únicament els centenars d’autors participants. Pèssims escrits els que vaig enviar...

                A la tardor de 2014 sis poemes són publicats, junt amb altres artistes locals, al Franzine Fanzine (espai virtual benisser amb bon gust, dirigit a promoure la cultura del poble).

                Enguany (2015) només m’he mantés actiu en el de ReC, on no he tingut la sort de l’any passat. Però major ha segut la sort de topar-me amb este concurs que, alhora que m’obliga treballar la imaginació, em recorda aquella etapa de l'E.G.B., i m’agrada. Avui dia estic en espera de resolució del IV Concurs de Microrrelatos del Museo de la palabra, amb un premi important, i que hauria d'haver-se lliurat en esta primavera que acabem de deixar enrere. Complicat sí, però a saber!

                I com que la temporada dels Relatos en Cadena també s’ha acabat, però el cabet no s’està quiet ni un moment, d’entre algunes idees que em rondaven pel cap, la d’este bloc és la que finalment ha quallat.
                Sigues benvingut o benvinguda, i espere que t’agrade...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada